Pròleg: el contingut del llibre en menys de 3 minuts
Benvolguts amics/ amigues:
La meva intenció, per mitjà de la publicació d’aquest llibre, és divulgar, entre totes les persones que estimen la natura, quina és la situació actual dels aparells glacials (glaceres i congestes de gel) del Parc Natural Posets Maladeta i la seva recent evolució, des de l’experiència senzilla de l’observació.
No es tracta, doncs, d’una publicació científica, sinó més aviat d’una síntesi, basada en imatges preses sobre el terreny, al llarg de 25 anys d’observacions periòdiques de nombroses glaceres. M’he centrat especialment en les del Parc Natural Posets Maladeta.
Com ja sabeu, el nostre planeta es troba en una fase d’escalfament que, entre d’altres conseqüències, provoca el retrocés de les masses de gel i la desaparició de glaceres i congestes de gel. Les més afectades són aquelles que, com ara als Pirineus, estan situades en una posició d’alçada, de latitud i d’orientació geogràfica al límit de les neus perpètues. (Imatge 1)
Imatge 1- La Glacera del Petit Vignemale és una de les geleres supervivents dels Pirineus. El seu impressionant sérac és el més actiu de la serralada i, a nivell individual, és el més meridional d’Europa, amb capacitat de regeneració a l’esglaó inferior. A l’esquerra de la gelera, el cim del Petit Vignemale (3.032 m); a la dreta, l’Espatlla Chausenque,(3.154 m) i Punta Chausenque (3.204 m); Pitó Carrè (3.197 m), el Coloir de Gaube (3.152 m) i finalment la Pique Longe de Vignemale (3.298 m), el punt més alt del Pirineu francès. 17/08/1993
L’objectiu del llibre és posar a la vostra disposició, per mitjà d’un ràpid repàs històric, l’evolució de les masses de glaç més properes a nosaltres, les quals encara troben refugi als Pirineus. Es tracta, en definitiva, d’una aproximació objectiva per tal que, lluny de titulars sensacionalistes, pugueu treure les vostres pròpies conclusions sobre les causes i les conseqüències del canvi climàtic, alhora que conèixer alguna de les solucions proposades per la comunitat científica per tal de reduir-ne els efectes.
Cal tenir en compte que, al llarg dels segles, hom no ha destacat precisament pel fet d’encertar les prediccions. Actualment, tot i els darrers avenços, els meteoròlegs encara tenen dificultats a l’hora d’emetre pronòstics fiables, més enllà d’un breu període de temps. És innegable que l’activitat humana influeix de manera negativa en l’evolució natural del nostre planeta i que hem de modificar els hàbits de conducta, fent servir el sentit comú. Convé, per tant, minimitzar les influències perjudicials i lluitar per l’assoliment de la sostenibilitat necessària.
És evident, però, que els fenòmens de la natura són molt poderosos i ens superen en unes magnituds impressionants, fent-nos sentir molt insignificants, i que hauríem de reflexionar sobre la nostra presumptuositat.(Imatge 2)
Imatge 2- Les primeres clarors en un dia plàcid de primavera a les localitats d’Escaldes i Andorra la Vella. La nostra civilització ha ocupat aquells espais en el quals les condicions d’habitabilitat són menys rigoroses. La majoria dels seus habitants i dels turistes que gaudeixen dels confortables hotels, ni tan sols sospiten que, durant la darrera glaciació, de 85.000 a 18.000 anys, aquesta vall fou ocupada per una glacera. En el sector fotografiat tenia un gruix de gel que superava els 300 metres. Amb raó, ens preocupem pels possibles efectes de l’escalfament del planeta. Ens hauríem de preguntar, però, què passaria si hi hagués un refredament que provoqués una formació i un nou avançament del gel cap a zones habitades dels Alps, Pirineus i altres sistemes de muntanyes. Això ja ha succeït en el passat, en diverses ocasions. 24/04/2007
Ja per acabar, voldria comentar que he intentat elaborar textos breus, els quals us recomano que no passeu per alt. El llibre, no obstant, també va dirigit a qui desitgi gaudir de les imatges, tot prescindint de la lectura dels relats: les breus ressenyes que acompanyen a cada fotografia us oferiran una visió clara del contingut del llibre. Observeu les imatges amb calma i sense presses, donat que, a cada ocasió, trobareu un detall que us permetrà ampliar els vostres coneixements sobre les glaceres. Podreu, de fet, analitzar l’evolució d’una mateixa massa de glaç, mitjançant la comparació de les diverses fotografies, realitzades en diferents èpoques. Contemplar la vitalitat de la natura en expansió és més agradable que no pas veure, per exemple, un animal malalt o amb desnutrició. Les imatges de les glaceres en retrocés no són les millors que pot oferir-nos l’alta muntanya, però formen part de la més evident realitat actual.