Algunes dades imprescindibles

La Glaciologia és la ciència que estudia la formació i el comportament del gel i, per tant, dels aparells glacials.

Les observacions de les glaceres van començar als Alps, adoptant un caràcter científic durant el segle XIX, amb l’objectiu lògic d’aprendre i conèixer. Els estudis, però, s’iniciaren sobretot davant la necessitat vital d’evitar els freqüents danys catastròfics que patien els habitants de les valls alpines, ocasionats per grans avingudes d’aigua de desglaç, procedent de les glaceres. En el moment en què el gel glacial no suportava la pressió de l’aigua emmagatzemada i cedia es produïen uns efectes similars a l’ensorrament de la presa d’un embassament. Val a dir que en aquella època les masses de glaç eren més extenses que en la actualitat.

Els glaciòlegs vetllaven per mantenir permanentment oberts els cursos de l’aigua del desglaç a les llengües de les glaceres. S’encarregaven de controlar que el propi moviment del gel no tanqués les vies de sortida. Era essencial evitar l’acumulació de grans volums d’aigua, retinguda pel gel a l’ interior de les glaceres. Les canalitzacions construïdes amb aquesta finalitat evolucionaren cap a infraestructures per tal de generar energia hidroelèctrica. Cal afegir que també es portà a terme un posterior aprofitament de l’aigua per a usos agrícoles i de consum humà, en cotes més baixes. (Imatge 3)

^{Imatge 3- El tram final de la Glacera de Bionnassay al Massís del Mont Blanc. Actualment la seva llargada supera els 5 km. Es forma a uns 4.300 metres d’altitud i descendeix fins als 1.800 metres. El Juliol de 1892 van perdre la vida 177 persones, com a conseqüència del desbordament sobtat d’una cambra d’aigua de l’ interior de la gelera, que va afectar a les localitats de Bionnay i Le Fayet, tot destruint el Balneari de Saint Gervais-les Bains. Hi ha molts exemples de fets catastròfics causats per les glaceres alpines, a finals del segle XIX i a principis del segle XX. 28/06/1993}

...