Les Glaceres i Congestes de Gel del Parc Posets-Maladeta
Entre les diferents regions en què es divideix el nostre planeta, en funció de la distribució del gel, únicament Àfrica, amb uns 12 km2, i la Regió del Pacífic, disposen de menys superfície glaciada que Europa (Imatge 37).
Imatge 37- El continent africà és el menys glaciat del planeta, amb únicament 12 km2 de la seva superfície coberta per glaceres, tot i que no per això aquestes són menys interessants o magnífiques respecte a d’altres. Glacera al cim del Uhuru Peak al Kilimajaro, el punt més elevat d’Àfrica (6.895 m). 20/07/1996
Els magnífics Alps europeus, tan propers a nosaltres, alberguen la sensacional xifra de 4.250 glaceres. Tot i així, la seva superfície representa menys del 0,2% de la superfície que ocupa el gel al planeta. No cal precisar, doncs, que la insignificança de les glaceres pirinenques fa que aquestes siguin percentualment incalculables a nivell mundial. (Imatge 38)
Imatge 38- La glacera d’Ossue en el massís del Vignemale, la més gran de les glaceres del Pirineu Francès. A la dreta la Pique Longe (3.298m.); a l’esquerra el Pic Montferrat (3.219 m.) 17/08/2007
Als Pirineus sobreviuen precàriament, entre glaceres i congestes de gel, 65 aparells amb la següent distribució:
PIRINEUS DE FRANÇA, 31 aparells:
- 12 glaceres
- 19 congestes de gel.
PIRINEU D’ESPANYA, 34 aparells:
- 13 glaceres
- 21 congestes de gel.
Les glaceres i les congestes de gel dels Pirineus d’Espanya estan ubicades al Pirineu Aragonès. Per tant, els sectors de la serralada que pertanyen al territori navarrès, andorrà i català, ja no disposen de zones glaciades. Cal afegir que a Catalunya encara persisteix la Glacera Rocallosa dels Besiberris que, com les altres glaceres rocalloses, no s’inclou en aquesta catalogació.
La consulta de diverses fonts en diferents moments, pot oferir-vos lleugeres modificacions en el nombre dels aparells indicats anteriorment. Pràcticament en cada campanya anual d’observació es modifiquen les catalogacions, en funció de la seva evolució, es confirma l’extinció d’alguna congesta de gel o se n’afegeix alguna de nova, no amb motiu d’una nova formació, sinó com a conseqüència de les fragmentacions i divisions, a causa de la regressió de tots ells. (Imatge 39)