Estiu del 2010

En les següents imatges i breus comentaris, podreu observar el comportament de la majoria de Glaceres i Congestes de Gel del Parc Natural Posets Maladeta durant l’estiu del 2010, seguint el mateix ordre de catalogació del llibre “El Canvi Climàtic a les Glaceres dels Pirineus”

MASSÍS DE MALADETA – ANETO

CONGESTA DE GEL D’ALBA

Les minses i fragmentades restes de gel s’han conservat cobertes de neu durant tot l’estiu, neu que en la imatge ocupa tota la cubeta de l’antiga glacera (08/08/2010).

CONGESTA DE GEL DEL QUEIXAL D’ALBA

El gel d’aquesta petita congesta sobreviu a la base del Coll Superior d’Alba, sota la neu i la protecció de la Punta Delmás. A la dreta de la imatge la Congesta de Gel d’Alba. (08/08/2010).

GLACERA OCCIDENTAL DE LA MALADETA

 

La glacera encara és activa però continua el seu deteriorament i la tendència a evolucionar cap a una congesta de gel.  (08/08/2010 i 15/09/2010).

GLACERA ORIENTAL DE LA MALADETA

 

El límit de la llengua s’ha mantingut estable aquest any. S’observa un deteriorament i una pèrdua de gruix de gel considerable a la meitat oest de la glacera. (15/09/2010).

CONGESTA DE GEL DE CREGÜEÑA

Com la resta d’aparells, la neu l’ha mantingut amagada tot l’estiu, haurem de veure en els propers anys si encara trobem restes de gel o ja s’ha extingit  totalment(16/08/2010).

GLACERA D’ANETO

 

La zona d’alimentació de la glacera ha estat  coberta de neu tot l’estiu,  maquillant la seva imatge en relació a l’any passat. L’escissió de la glacera el setembre del 2009 s’ha mantingut  parcialmente sota la neu, tot i que no és així, dona la sensació de que tan la Glacera Superior d’Aneto con la Congesta de Gel Oriental es mantenen unides al cos principal de la glacera. Els dos lòbuls segueixen deteriorant-se molt clarament, amb la novetat de que una franja de roca que va emergint del gel pot escanyar el Lòbul Oriental i separar-lo de la resta de la glacera. Veurem com evoluciona l’any vinent, però aquesta nova escissió podria ser anterior a la que s’ha de produir a la base del Pic del Mig, prevista per d’aquí a pocs anys. (15/09/2010).

GLACERA DE CORONES

A diferencia de la majoria d’anys anteriors, els que han escollit aquesta via per pujar a l’Aneto han trobat neu abans d’arribar al Coll de Corones. La darrera glacera del vessant sud dels Pirineus continua sense novetats importants, amb una activitat gairegé imperceptible. (16/08/2010).

GLACERA DE BARRANCS

El límit de la neu a mitjans d’agost coincideix amb l’extensió de la glacera a principis dels anys 90, com un somni per recordar la seva grandesa de fa dues dècades. (18/08/2010).

GLACERA DE TEMPESTATS

El bon temps no em va acompanyar aquest any el dia que vaig anar a observar aquesta glacera. Valgui però de mostra aquesta imatge de mitjans de setembre on s’aprecia la Congesta de Gel Central de Tempestats, una de les tres parts en que es va escindir l’antiga Glacera de Tempestats. La Congesta de Gel Oriental es va extingir ja fa uns anys, i la Glacera Occidental és encara activa (15/09/2010).

CONGESTES DE GEL DEL PIC DE SALENQUES

Pràcticament transformades en congestes de neu, només la Congesta de Gel Nord semblava tenir encara restes de gel l’any 2009. Aquest any la neu s’hi ha mantingut fins a enllaçar amb les primeres precipitacions sòlides de finals de l’estiu (08/08/2010).

CONGESTA DE GEL DE CAP DE TORO

 

Únicament el fragment central de Cap de Toro manté gel glacial, molt poques vegades visible (15/09/2010).

CONGESTA DE GEL DEL TURÓ DE LES TRES PUNTES

 

La petita congesta sobreviu sota la neu en el seu reduït racó, molt protegida de la radiació solar (15/09/2010).

MASSÍS DE POSETS

GLACERES DE POSETS i de LA PAÜL

 

A l’esquerra de la imatge l’antiga Glacera de Posets que fa dotze anys es va escindir en dues Congestes de Gel ja sense activitat, la Nord i la Sud. La Congesta Nord s’ha mantingut coberta de neu pràcticament en tota la seva extensió fins a final de l’estiu, la Sud, ja força malmesa ha quedat pràcticament al descobert. A la dreta la Glacera de la Paül, encara activa però en un clar procés de regressió (11/08/2010).

En aquest mateix sector del massís de Posets, en altres congestes de gel ja extingides, com per exemple la de Llardaneta, la neu ha ocupat fins a finals d’estiu l’antic emplaçament del gel.

MASSÍS DE PERDIGUERO

GLACERA DE LITEROLA

Transformada en congesta de gel a meitats dels anys 90 i extingida a principis del present segle, la neu ha ocupat tota la seva antigua extensió fins a la morrena frontal de la Petita Edat del Gel, deixant entreveure el recent nascut “Ibón Blanco” (11/08/2010).

 

CONGESTA DE GEL DE PERDIGUERO

 

Extingida a meitats de l’actual dècada, el seu antic emplaçament ha estat ocupat per congestes de neu durant tot l’estiu (07/08/2010).

CONGESTA DE GEL DE LA TUSSE DE REMUNYÉ

 

Un petit “Ibón” en l’antic emplaçament de la extingida congesta de gel, procedent d’una escissió de la Glacera de Literola (07/08/2010).

CONGESTA ORIENTAL DE MALPAS

 

Sota la perpendicular del Pic de Malpàs, la ubicació de l’antiga congesta de gel (07/08/2010).

CONGESTA DE GEL ORIENTAL DE MOLSERET

 

Al centre de la imatge el darrer reducte de gel del massís de Perdiguero, la Congesta de Gel Oriental de Molseret, flanquejada a la dreta per la congesta de neu oriental i a l’esquerra per les congestes de neu occidentals (17/08/2010).

CONGESTA DE NEU ORIENTAL DE MOLSERET

 

En aquesta congesta de neu fa molts anys que el gel hi és absent, tot i ser més extensa que la seva veïna, la Congesta de Gel Oriental (11/08/2010).

GLACERA DEL SEIL DE LA BAQUO

 

Aquesta interessant glacera, situada en territori francès, no forma part del Parc Natural Posets Maladeta, però s’observa perfectament des del cim del Perdiguero. Fa 120 anys el límit inferior del gel arribava al Llac del Portillon, a la part inferior dreta de la imatge (11/08/2010).

BLOCS ERRÀTICS DE LA GLACERA DE LITEROLA

 

A totes les valls pirinenques hi ha molts fenòmens que ens recorden el pas de les glaceres, a Literola per exemple aquests blocs erràtics (11/08/2010).

ALLAU A LA VALL D’ESTÓS

 

Tot i trobar-se a poc més de 1.200 metres d’alçada, les restes de l’allau de la Vall d’Estós han resistit el pas de l’estiu. Podeu observar-lo durant la passada primavera en aquest mateix apartat de la web, a la imatge del dia 05 d’Abril del 2010.